La societat es preocupa cada vegada més per l’esgotament dels recursos i la degradació ambiental. Moltes empreses han donat resposta a aquesta preocupació proveint a la societat de productes “més ecològics” o utilitzant processos “més nets”. El comportament ambiental dels productes i processos s’ha convertit en un tema clau i algunes empreses estan investigant sobre com millorar-lo més enllà del que demana la legislació.

L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és una de les eines que es poden utilitzar amb aquesta finalitat i que permet analitzar els impactes ambientals associats a un producte des del bressol a la tomba. La metodologia de l’ACV està estandarditzada per les normes ISO 14.040 i 14.044 i es divideix en 4 passos principals:

1. Definició d’objectius i abast de l’estudi: en aquesta fase es descriu què s’estudiarà, per què i com. Cal definir quines són les raons que han portat a realitzar l’estudi i quin ús es farà dels seus resultats. A més, cal detallar quin és l’abast de l’estudi mitjançant la definició, entre altres coses, de la unitat funcional (quantificació de la funció a la que ha de donar resposta el producte), el sistema a analitzar, els seus límits, les hipòtesis assumides, les categories d’impacte que es consideraran o les limitacions existents.

2. Anàlisi d’inventari: és un procés tècnic de recollida de dades, per tal de quantificar les entrades i sortides del sistema, és a dir, l’energia i els materials consumits, les emissions al medi i els co-productes resultants al llarg de tot el cicle de vida del producte. Cal arribar fins els “fluxos elementals”: entrades i sortides directes al medi natural.

3. Avaluació d’impactes: identificació i caracterització dels efectes sobre el medi ambient del sistema estudiat. En primer lloc, les entrades i sortides de l’inventari es classifiquen segons la categoria d’impacte a la que poden afectar. A continuació les substàncies són caracteritzades, és a dir, convertides a una unitat de mesura comuna en funció del seu grau de contribució a la categoria d’impacte corresponent. Cada categoria d’impacte té una unitat de mesura preestablerta com ara el diòxid de carboni (CO2) equivalent en el cas de l’escalfament global o el diòxid de sofre (SO2) equivalent en el de la pluja àcida. Opcionalment els resultats també es poden normalitzar (escalar en relació als impactes produïts en un sistema més gran, com pot ser una zona geogràfica determinada) i valorar (ponderar segons la importància relativa de cada categoria d’impacte i agregar-los fins obtenir un únic indicador global). Aquest últim pas no es basa en criteris científics, sinó socials i per tant tenen molta incertesa. És per això que la ISO 14044 no permet la valoració en el cas d’estudis d’ACV comparatius que es facin públics.

4. Interpretació: avaluació dels resultats de l’inventari i/o de l’avaluació d’impactes en relació als objectius i abast de l’estudi definits inicialment, amb la intenció d’arribar a una sèrie de conclusions i recomanacions.

A més, els estudis d’ACV poden incloure una revisió crítica realitzada per un expert intern en la metodologia que haurà de verificar que l’estudi d’ACV compleix els requeriments de les normes ISO 14.040 i 14.044. En el cas d’estudis comparatius públics, actors interessats o afectats pels resultats han de participar en el procés de revisió.

L’ACV és una metodologia complexa i requereix molts recursos i temps per a la seva aplicació. Per aquest motiu es poden trobar eines informàtiques comercials que en faciliten la seva aplicació i que contenen bases de dades ambientals sobre la fabricació de materials bàsics, la producció i ús de combustibles i electricitat, el transport de mercaderies, el tractament de residus, etc. Un exemple d’aquestes eines és el programa GaBi, desenvolupat per PE International i la Universitat de Stuttgart.